telefon
whatsapp
|
Parking gratuït
|
A 35 min. de Barcelona
|
Espai infantil
email

Etnologia3

L'etnologia es dedica a l'estudi comparatiu dels grups humans i la seva cultura. Incloent-hi, en un lloc molt important, el sistema econòmic. En el cas dels masos del Pla de La Calma, veiem com els seus antics habitants van adaptar-se perfectament a un entorn difícil, explotant de manera racional tots els recursos que tenien al seu abast i establint una fructífera relació productiva amb el seu entorn. De fet, és l'activitat econòmica allò que defineix un mas. Quan parlem de mas i de masia no volem dir pas el mateix. Amb el terme masia designem estrictament les edificacions, les cases pairals o de pagès. En canvi, sempre que parlem de mas ens referim a la unitat d'explotació com a tal. És a dir, al conjunt d'edificis, boscos, sistemes hidràulics, horts, pous i d'altres elements que, en definitiva, permeten que les persones prosperin a la masia.Veiem, doncs, com l'activitat antròpica ha estat una realitat des de ben antic al Montseny. I al voltant del Bellver i de l'Agustí s'hi poden veure molts vestigis:

Elements de conreu i de rec:
Des del mas l'Agustí podem observar les seves feixes, que aprofiten els pendents. En el cantó nord trobem l'hort, que actualment s'ha tornat a conrear i es fa servir, a més, per dur a terme activitats didàctiques. En el cas del Bellver, les feixes són la pendent que ens porta al collet de Sant Martí, i l'hort, també al nord de la casa.

A l'Agustí, a més de dues basses, hi trobem un pou, un parell de safareigs i la mina d'aigua que omplia totes aquestes construccions. Al Bellver, davant mateix de l'entrada al Restaurant també hi ha la bassa, i baixant envers el Collet, el safareig i la mina. Finalment, a sota l'actual pàrking hi ha la font del Bellver.

Explotació forestal:
El carboneig era una activitat molt pròpia del Montseny, ja que s'aprofitava la gran quantitat d'alzina que hi havia a la zona. El carbó es produïa mitjançant una combustió lenta de fustes diverses (sobretot alzina) en absència d'aire. La pila de llenya es construïa en forma de cercle i es cobria de terra, deixant al mig una xemeneia per on sortiria el fum. Quan s'encenia una d'aquestes piles, la combustió i la cocció posterior podien durar fins a quinze dies. Per això, durant l'època que els carboners s'estaven a la muntanya es construïen unes barraques per passar-hi la nit, fetes de pedra i amb la teulada coberta de branques i fang. A la zona del Parc Etnològic encara se'n poden detectar les restes.
La neu i el glaç:
Capítol apart mereix una altre activitat molt característica del Pla de la Calma com va ser l’explotació de les poues de neu i de les congestes. Les poues de neu són simples forats força grans, de cinc metres de diàmetre aproximadament, fets a la roca o al terra i de vegades recoberts de pedra, situats en els cantons més obacs del bosc. Quan nevava, la neu s’acumulava en aquests forats i es protegia de la llum amb fulles i brancatge. De cara a la primavera s’extreia la neu en blocs i es portava a poble o a ciutat. La congesta té la mateixa funcionalitat que la poua, però es tracta de sots naturals del propi terreny.

Els pous de glaç acostumaven a estar sobretot en zones de menys altitud, però dins el mateix terme de Tagamanent, tocant Aiguafreda, en trobem tres. El funcionament del pou de glaç era un xic diferent del de la poua de neu. El primer que es feia era tallar en blocs l’aigua glaçada d’unes basses i col·locar-lo en un forat profund i estret recobert de pedra, per mantenir més la frescor. Aquests pous estaven coberts per una cúpula, també de pedra, que no permetia entrar la llum.

Tant fos amb la tècnica de les poues, de les congestes o dels pous de glaç, la fabricació de gel va ser una activitat econòmica molt important a la zona en determinades èpoques, sobretot a partir del segle XIX, quan es va popularitzar el consum de gelats i el gel del Pla de la Calma, diuen, arribava fins i tot a Mallorca.

Construccions annexes:
Les dues construccions auxiliars més importants són l'era i el cobert. L'era és el lloc on es batia, on se separava el gra de la palla i també on es deixava fet el paller per a tot l'any. El cobert és l'espai on es guardaven les eines, la palla i part de la collita. En el cas de l'Agustí, l’era està empedrada amb lloses de pedra nicorella i la seva forma és força quadrada. Des de l’era del Bellver, per la seva banda, es pot gaudir d’una espectacular vista de tota la plana i de la serralada costanera, fins arribar al mar.

Finalment, un element molt especial que trobem dins el terme de l’Agustí (just tocant les termes del Bellver, encara visibles) és un forn de calç o ceràmica, que s'utilitzava molt probablement per a les ampliacions constructives de la Masia.